Ens feia molta il.lusió tocar. Avui especialment tocaven a casa, ens sentíem molt bé, i tot i que sabíem que hi havia aquesta possibilitat, ens fot.
Ara anem a recollir els instruments, estàvem a mig sopar jeje
Fins a la pròxima!!

eieieiei que tenim un video!!!

Sempre que hem anat al País Basc a tocar ens hem sentit com a casa. Vam sortir de Figueres ben aviat per arribar a l’hora a Donosti on havíem reservat taula en un restaurant i coincidir amb uns amics que ja ens van acompanyar a la darrera estada dekrèpita a Loiola.

El dinar va anar tant o millor que l’últim cop, tot i que no vam acabar tant perjudicats ja que per la tarda teníem proves de so.
De camí cap a Natxitu ens van trucar i anunciar que no faríem proves de so. L’equip que estava al fronton havia petat i -amb molt de gust- ens van invadir l’escenari, de manera que no vam poder fer proves de so.
Vam tenir temps per anar a veure on passaríem la nit.
Quan vam arribar a Natxitu ja hi havia música a tot drap i gent ballant!
L’organització ens va preparar un sopar cassolà en un lloc impresionant:

(no es veu gaire però hi ha el mar de fons)

Vam tocar aviat però va anar molt i molt bé.

Vam acabar la nit a Ea i vam anar a dormir ja que a ben llevat érem damunt el cotxe de tornada.

Les proves de so van ser una mica dures però ho vam aconseguir!!! tot i ser dilluns hi havia molta gent!
Abans de nosaltres Sherpah van ser els encarregats de fer ballar la gent! Vam acabar tard però l’ocasió s’ho mereixia, vam tornar a casa ben satisfets!

Vam quedar ben dinat, per anar cap a Barcelona. Aquest cop teníem un músic nou que ens acompanyava. En Toni va tocar amb Comando moriles entre altres grups, i va acceptar acompanyar-nos amb el trombó per un dia, ja que en Joni no podia. Gràcies de part de tots els dekrèpits per la companyia i la feina ben feta!

Vam arribar allà aviat. Vam aparcat just a sota del monument de 1888, on hi havia l’escenari. La gent s’havia de disposar al llarg del passeig LLuís Companys. Un cop fetes les proves de so vam anar a caçar la manifestació de la Plataforma Pel Dret a Decidir i ens hi vam adherir fins arribar un altre cop a l’escenari.

Després de que toqués en Jaume Arnella, la Nuria Ingles, en Pep Sala, en Titot, i la porta dels somnis,- entre grup i grup també uns emocionats parlaments-, ens va tocar el torn a nosaltres. Havíem de tancar la festa amb mitja hora de concert. Hem de dir que la rotllana de Boletaires va ser espectacular. Tenim alguna foto que quan la descarreguem de la càmera us l’ensenyarem.

Per cert! ja disposem del nou disc en “físic”!!! El primer afortunat que el va tenir a les mans va ser en Jaume Arnella, ja que amb prou feines alguns de nosaltres l’havíem vist (ens va arribar ahir mateix la caixa).

Moltes gràcies també a la PDD i a tots aquells que lluiten per fer de casa nostra un lloc més just per viure-hi.